Any 2010, febrer. Després d'any i mig la crisi encara continua i sembla no tocar fons. I mentre els polítics somplen la boca dient que això s'acaba, que tot millorarà aviat, aquest "aviat" no arriba mai i els mesos pasen...
En època de crisi arriba la moderació, tant per aquelles persones que han tingut la desgràcia de perdre la feina com per les persones que la mantenen i tenen la por de perdre-la... Els riscos baixen i tot queda inamobible. Qui està malament a la feina aguanta no fos que... Qui té la idea de canviar de pis no ho fa no fos que... Qui vol portar endavant un projecte no ho fa no fos que... I aquests dies és l'únic que es fa, en definitiva, res.
Fa un parell de dies un amic em deia que estava fart que en temps de crisi la gent no arriscava i no feia el que volia, i vaig pensar que tenia raó, perquè tant per bo com per dolent, qui no assumeix cert risc a la seva vida?? M'hauré d'aplicar el conte i arriscar llavors, la inseguretat és el que ens fa ser debils i la que ens prohibeix avançar, és llavors aquesta inseguretat la que ens haurem de treure de sobre per poder fer alguna cosa de profit. Crec que si tens una idea l'has de portar a terme, per tant, qui pugui, que arrisqui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario