No hi ha dret

No hi ha dret que en una empresa on hi treballen 100 persones, 40 siguin caps d'alguna cosa, la majoria càrrecs que fa anys que no serveixin per a res, i que un dia, de sobte, comencin a fer fora a gent i caiguin els obrers, que no cobrem ni la meitat del que guanyen ells. Sí senyor, així és com es porta una empresa, així va el país com va, torpedinant els projectes portats per responsables que suen la cansalada perquè tirin endavant. Bravo!!

I això acaba de començar...

Últim moment

Un dia de molts, després de rebre com 50 missatges i trucades de Vodafone dient-me que tenia temps fins al 9 de novembre per donar les dades, per tenir targeta de prepagament al telèfon mòbil, per evitar el tall de línia, vaig decidir anar a la botiga a donar-les, però es veu que entre 3 i 4 milions de persones no es van enterar. Només vaig rebre jo aquests missatges o la gent si no li tallen la linia no s'ho creu?? Sembla mentida com s'arriba a passar de qualsevol tema i com s'espera no a l'últim dia, sinó quan ja has de còrrer perquè el mòbil de 300 euros (ara generalitzo) que t'has comprat no et serveix ni per decorar el moble del menjador.

Anys i anys...

S'acosta el meu aniversari, demà mateix cumpliré 27 anys. Alguns m'han preguntat si ja he fet balanç d'aquest últim any, encara que jo l'acostumo a fer el 31 de decembre. Aquest any ha sigut intens, tan intens que se m'ha fet curt o molt curt, intens tant a nivell de feina com personal que no m'han deixat pensar en el ràpid que passa el temps. He consolidat algunes amistats i alguna he perdut, potser pel refredament de les relacions o per bogeries varies, crec que no per part meva...

He pogut fer un viatge que tenia ganes de fer però no amb la temperatura que esperava. Vaig passar molta calor però no em puc queixar, va estar molt bé, sobretot el balneari final, jeje. També he pogut fer més excursions i caminades i he pogut portar a terme els meus hobbys, sempre que el temps m'ho ha permès.

Ara que la feina trontolla, pendent d'una reestructuració que es creia al gener i serà molt abans, em pregunto què em depara l'any que ve i què explicaré el dia que faci 28 anys.

L'aire de la discordia

No hi ha res com començar a treballar a les 7 de la matí i sentir deu minuts després una bronca perquè es posa l'aire condicionat... Que estem al novembre i no és normal, que no pot ser, i si fa calor ens hem d'aguantar perquè estem en un mes que hauria de ser més fred?? I el que fa més gràcia és quan diuen que preguntaven quan l'apagaven a l'estiu, quan és mentida, qui m'ha preguntat a mi i a tots els companys que seuen al meu voltant?? No anem de llestos per la vida ni de prepotents, intentant tenir la raó quan no es té. En aquesta empresa es confirma el que es diu, l'aire condionat és generador de conflictes...

Mirant a l'horitzó

La pluja que ofega els ànims, dispersarà el nostre ser a través del canals que crea l'aigua, i el distribuirà cap a camps fèrtils que floriran en noves emocions i emocionants desitjos

Tardor

Ja està aquí, avui passades les 23:00 hores comença la tardor. Si penso en les quatre estacions de l'any, tinc clar que la que més m'agrada és aquesta. No sé les raons però és així. Suposo que és el fet de fer menys calor i de què se suposa que el temps és més dinàmic... és a dir, que plou, jeje.

Vaig nèixer en plena tardor i en uns dies de fortes pluges de 1982, hi haurà gent que se'n recordi, jo lògicament no. Suposo que aquell temps que em va acompanyar aquell dia em va fer que ara quan veig ploure el que sento moltes vegades és tranquil.litat.

No puc negar que el paisatge que ens regala la tardor no m'agradi, aquells colors groguencs i marrons que ens envolten i que informen del pas de l'època càlida a freda... Cada estació ens regala alguna cosa maca, però jo em quedo amb aquesta.

Frase

El silenci ens envolta i ens porta a imaginar coses i pensaments que ens traslladen a ser el que som realment

Mireu allò que vola!

Es diu temps...

És una cosa increïble veure't comptant els dies que et queden per les vacances i quan te'n adones, veure't pensant que ja s'han acabat. Sí, el temps passa de forma ràpida i no té marxa enrera, fora de les pel·lícules i llibres de ciència - ficció.
Aquests dies han sigut una carrera contra rellotge, típica en un viatge, d'intentar veure tot el que es pugui i més. No puc negar que estic satisfet i cansat? Una mica, però tampoc massa, almenys jo, jeje...
I ara que ja fa un mes que vam marxar, dues setmanes que vam tornar i quan tothom ja ha tornat perquè avui acaba el mes d'agost, torna a ser dilluns, dia de feina i primer dia d'una nova setmana i dic: què ràpid ha passat el cap de setmana!!

Diners

Per fi tenim finançament. Sí, són aquells diners que dona l'estat a cada autonomia sortits a través dels impostos. Hem estat dos anys amb aquest tema i per fi "s'ha acabat". Ho poso entre cometes perquè crec que encara queda molt per sentir, ara toca la part dolenta, aquella que diu... estos catalanes no son nada solidarios y quieren todo el dinero para ellos!! Perquè això ho sentirem, de ben segur.

El que em fa més ràbia és el fet de què el que impera per sobre de tot són els interessos dels partits polítics per sobre dels interessos de la població, encara que ells diguin el contrari i ens posin com a preocupació número 1... fent el ridícul posant-se medalles dient que gràcies a ells s'ha arribat a l'acord, o els altres dient que jo voto que no quan fa un mes el riure li anava d'orella a orella perquè el que li oferien era molt més del que tenien...

Coses així són les que generen desafecció i cansament, i després se sorprenen perquè la gent no vota...

Un nou dia

Oh gavina voladora...!

Avui és un d'aquells dies en què no se'm passa res pel cap, miro per la finestra amb la mirada perduda i veig les gavines que volen per sobre del terrat de l'edifici de davant. Comença un nou dia, què ens depararà? La pregunta és si volem anticipar-nos o preferim esperar a veure què és el que pot passar, perquè sempre hi ha coses imprevisibles que ens marquen la jornada, coses bones o dolentes que ens van confeccionant aquest dia a dia que engloba la nostra vida.

Miro per la finestra i no hi ha gavines, i la calitja marca l'horitzó d'aquest caluròs dia d'estiu que comença per a molts ara, i que per a molts ja fa estona que ha començat... Això ens pot demostrar que el dia es pot definir com un ésser canviant, abans hi havia ocells i ara no, un ésser amb milions de braços on cada braç és un de nosaltres. Sempre he pensat que és bo ser previsor, però he arribat a la conclusió que el dia a dia és impossible de preveure, així que deixem que vagi passant i ja veurem el què.

Coses que pasen sovint

L'altre dia vaig anar a la platja. Estava a la tovallola quan de sobte veig a una noia xinesa oferint massatges, s'acosta a un home, del qual tots ens havíem fixat pel seu to de veu i el seu aspecte retrògrad, i crida, "masages"!! L'home se la va quedar mirant i li va dir de tot. La pobre noia el més segur, i per sort, no el va entendre, però la resta sí, i el més macu, per dir-ho clar, que ens va sortir va ser "racista de merda". Però a quin món vivim que hem d'aguantar aquestes coses? Al marge de si ens sembla bé o malament que t'ofereixin massatges o el que sigui, ningú es mereix que el tractin d'una forma tan denigrant. Afortunadament la gran majoria de la gent no és així, però lamentablement no passa un dia en què veiem individus d'aquesta mena que se senten superiors, quan el que fan és pena directament.

Pensaments

Què pensa la gent que no pensa res? És una pregunta que se'm passa pel cap quan em pregunten què penso i no estic pensant res, em quedo mirant fixament un punt concret, un punt qualsevol i no penso.

Sempre m'he definit com una persona que pensa molt, fins al punt de dir-me a mi mateix, moltes nits, deixa de pensar o no dormiràs!! No creieu que sóc un filòsof, no li dono voltes als profunds temes que girem en torn al món, però m'agrada repassar tot allò que per a mi pot ser important en aquell moment, encara que siguin temes totalment absurds i que no porten a cap mena de conclusió. Em defineixo com un lliure pensador, com pot ser qualsevol altre persona, doncs allò que ens diferencia dels animals és la nostra capacitat de pensar, encara que en molts casos aquests pensaments ens facin fer coses que ens apropen més a la irracionalitat animal que a la racionalitat humana.

Estiu

Amb altes o molt altes temperatures, l'estiu ja està aquí. Bé, per a mi, que no m'agrada gens la calor ja fa temps que va començar, quin horror!!! A les 7 del matí ja no es pot aguantar...

Però bé, a part d'això, l'estiu porta moltes coses bones: sol fins tard, terrasses per a prendre alguna cosa, vacances, rebaixes... jaja. Tot un parc temàtic de possibilitats. No us avorriu i gaudiu aquest temps

Cops

Tornem enrera. Els cops d'estat tornen. No és que estigui massa informat, però pel que se sent, el president d'Hondures volia remodelar la constitució (a benefici seu segurament) i com que el cap de l'exèrcit ho va criticar, el va destituir... Conseqüència d'això?? Exèrcit al carrer i ja el tornem a tenir aquí, el cop d'estat... Sembla mentida la facilitat en què un estat de dret pot arribar a perdre allò que tant costa aconseguir, l'actuació de l'exèrcit no és justificable en absolut i s'ha de condemnar, però no podem oblidar que, en molts casos, les males actuacions de presidents que, només pel fet de ser-ho, ja se senten capacitats per fer el que volen sense tenir en compte les opinions de ningú, ni tan sols del seu propi partit, poden portar fàcilment al seu país a la ruïna i al descrèdit. En la meva opinió, ningú és sant en aquest tema...

I per si algú ho llegeix i se sent indignat amb les meves paraules, aquest blog és democràtic i no faré censura, jejeje

Divendres II

Torna a ser divendres. Aquesta setmana és com si haguessim tingut dos, coses que passen quan tens un dia festiu a meitats de setmana. Sempre estimula saber que arriba un altre cap de setmana, i els plans comencen a perfilar-se per tal de disfrutar-lo al màxim. Jo encara no sé què faré, però procuraré aprofitar el temps, encara que sigui a casa, tinc tantes pel·lícules per veure!! Només falta una bona comanyia, us animeu?? jeje

Però aquest cap se setmana serà diferent perquè, encara que a molts no els importarà, s'han mort Michael Jackson i Farrah Fawcett... No és que sigués fan incondicional de cap dels dos, però no deixa de sorprendre que ja no escoltarem més notícies seves, almenys de coses que estiguin fent en vida, perquè del que van fer, encara queda molt per sentir, per bo i per dolent. Recordem doncs al rei del pop i a l'ex "Ángeles de Charlie", i disfruteu d'un merescut descans.

Un mes

A dia d'avui ja queda un mes per les vacances per fi. Mai havia tingut tantíssimes ganes de fer-les, estic tan cansat... La pregunta és si aquest cansament s'engloba només en el físic o també en el mental, doncs aquest és un any bastant estressant i de canvis importants, canvis amigables, canvis profunds, canvis de l'entorn... I quan penso en la ruta que podré gaudir, només penso en el que faré l'últim dia de viatge, si és que puc: gaudir d'un balneari a Budapest, relaxar-me i desconnectar del món, encara que sigui per un parell d'hores.

Mentrestant i fins llavors, seguirem el dia a dia, però almenys més animat pensant que només queda un mes...

Avui

Avui em sento indignat. Com pot ser que sabent que hi haurà en uns dies tanta feina ara estigui gairebé aturat??

Em donen una feina per fer en tres dies quan es pot fer en 3 hores, i no és per anar de sobrat, sinó perquè no es pot trigar més. Llavors què faig?? Perdre el temps, mirar pàgines d'internet en "caché", perquè no podem accedir a cap pàgina, les tenim bloquejades. Almenys ha servit per crear aquest blog... Podria haver-ho acabat abans, però m'ha dit que ho allargui. Això em porta a un avorriment extrem que es fa insoportable, i des de l'hora en què he arribat aquí, només penso en sortir

Benvinguda

Bon dia, o bona tarda, o bona nit... Tot depen de l'hora que és ara mateix, que és quan has entrat en aquest modest blog.

Aquest és un lloc de pensaments. Què és el que ens passa pel cap ara mateix? Quines són les preocupacions o les fites que tenim a la ment? Espero que trobeu el lloc aquí per expresar-vos i compartir allò que penseu...