Cops

Tornem enrera. Els cops d'estat tornen. No és que estigui massa informat, però pel que se sent, el president d'Hondures volia remodelar la constitució (a benefici seu segurament) i com que el cap de l'exèrcit ho va criticar, el va destituir... Conseqüència d'això?? Exèrcit al carrer i ja el tornem a tenir aquí, el cop d'estat... Sembla mentida la facilitat en què un estat de dret pot arribar a perdre allò que tant costa aconseguir, l'actuació de l'exèrcit no és justificable en absolut i s'ha de condemnar, però no podem oblidar que, en molts casos, les males actuacions de presidents que, només pel fet de ser-ho, ja se senten capacitats per fer el que volen sense tenir en compte les opinions de ningú, ni tan sols del seu propi partit, poden portar fàcilment al seu país a la ruïna i al descrèdit. En la meva opinió, ningú és sant en aquest tema...

I per si algú ho llegeix i se sent indignat amb les meves paraules, aquest blog és democràtic i no faré censura, jejeje

Divendres II

Torna a ser divendres. Aquesta setmana és com si haguessim tingut dos, coses que passen quan tens un dia festiu a meitats de setmana. Sempre estimula saber que arriba un altre cap de setmana, i els plans comencen a perfilar-se per tal de disfrutar-lo al màxim. Jo encara no sé què faré, però procuraré aprofitar el temps, encara que sigui a casa, tinc tantes pel·lícules per veure!! Només falta una bona comanyia, us animeu?? jeje

Però aquest cap se setmana serà diferent perquè, encara que a molts no els importarà, s'han mort Michael Jackson i Farrah Fawcett... No és que sigués fan incondicional de cap dels dos, però no deixa de sorprendre que ja no escoltarem més notícies seves, almenys de coses que estiguin fent en vida, perquè del que van fer, encara queda molt per sentir, per bo i per dolent. Recordem doncs al rei del pop i a l'ex "Ángeles de Charlie", i disfruteu d'un merescut descans.

Un mes

A dia d'avui ja queda un mes per les vacances per fi. Mai havia tingut tantíssimes ganes de fer-les, estic tan cansat... La pregunta és si aquest cansament s'engloba només en el físic o també en el mental, doncs aquest és un any bastant estressant i de canvis importants, canvis amigables, canvis profunds, canvis de l'entorn... I quan penso en la ruta que podré gaudir, només penso en el que faré l'últim dia de viatge, si és que puc: gaudir d'un balneari a Budapest, relaxar-me i desconnectar del món, encara que sigui per un parell d'hores.

Mentrestant i fins llavors, seguirem el dia a dia, però almenys més animat pensant que només queda un mes...

Avui

Avui em sento indignat. Com pot ser que sabent que hi haurà en uns dies tanta feina ara estigui gairebé aturat??

Em donen una feina per fer en tres dies quan es pot fer en 3 hores, i no és per anar de sobrat, sinó perquè no es pot trigar més. Llavors què faig?? Perdre el temps, mirar pàgines d'internet en "caché", perquè no podem accedir a cap pàgina, les tenim bloquejades. Almenys ha servit per crear aquest blog... Podria haver-ho acabat abans, però m'ha dit que ho allargui. Això em porta a un avorriment extrem que es fa insoportable, i des de l'hora en què he arribat aquí, només penso en sortir

Benvinguda

Bon dia, o bona tarda, o bona nit... Tot depen de l'hora que és ara mateix, que és quan has entrat en aquest modest blog.

Aquest és un lloc de pensaments. Què és el que ens passa pel cap ara mateix? Quines són les preocupacions o les fites que tenim a la ment? Espero que trobeu el lloc aquí per expresar-vos i compartir allò que penseu...