Quan el futur trontolla...

Any 2010, febrer. Després d'any i mig la crisi encara continua i sembla no tocar fons. I mentre els polítics somplen la boca dient que això s'acaba, que tot millorarà aviat, aquest "aviat" no arriba mai i els mesos pasen...

En època de crisi arriba la moderació, tant per aquelles persones que han tingut la desgràcia de perdre la feina com per les persones que la mantenen i tenen la por de perdre-la... Els riscos baixen i tot queda inamobible. Qui està malament a la feina aguanta no fos que... Qui té la idea de canviar de pis no ho fa no fos que... Qui vol portar endavant un projecte no ho fa no fos que... I aquests dies és l'únic que es fa, en definitiva, res.

Fa un parell de dies un amic em deia que estava fart que en temps de crisi la gent no arriscava i no feia el que volia, i vaig pensar que tenia raó, perquè tant per bo com per dolent, qui no assumeix cert risc a la seva vida?? M'hauré d'aplicar el conte i arriscar llavors, la inseguretat és el que ens fa ser debils i la que ens prohibeix avançar, és llavors aquesta inseguretat la que ens haurem de treure de sobre per poder fer alguna cosa de profit. Crec que si tens una idea l'has de portar a terme, per tant, qui pugui, que arrisqui.

No hi ha dret

No hi ha dret que en una empresa on hi treballen 100 persones, 40 siguin caps d'alguna cosa, la majoria càrrecs que fa anys que no serveixin per a res, i que un dia, de sobte, comencin a fer fora a gent i caiguin els obrers, que no cobrem ni la meitat del que guanyen ells. Sí senyor, així és com es porta una empresa, així va el país com va, torpedinant els projectes portats per responsables que suen la cansalada perquè tirin endavant. Bravo!!

I això acaba de començar...

Últim moment

Un dia de molts, després de rebre com 50 missatges i trucades de Vodafone dient-me que tenia temps fins al 9 de novembre per donar les dades, per tenir targeta de prepagament al telèfon mòbil, per evitar el tall de línia, vaig decidir anar a la botiga a donar-les, però es veu que entre 3 i 4 milions de persones no es van enterar. Només vaig rebre jo aquests missatges o la gent si no li tallen la linia no s'ho creu?? Sembla mentida com s'arriba a passar de qualsevol tema i com s'espera no a l'últim dia, sinó quan ja has de còrrer perquè el mòbil de 300 euros (ara generalitzo) que t'has comprat no et serveix ni per decorar el moble del menjador.

Anys i anys...

S'acosta el meu aniversari, demà mateix cumpliré 27 anys. Alguns m'han preguntat si ja he fet balanç d'aquest últim any, encara que jo l'acostumo a fer el 31 de decembre. Aquest any ha sigut intens, tan intens que se m'ha fet curt o molt curt, intens tant a nivell de feina com personal que no m'han deixat pensar en el ràpid que passa el temps. He consolidat algunes amistats i alguna he perdut, potser pel refredament de les relacions o per bogeries varies, crec que no per part meva...

He pogut fer un viatge que tenia ganes de fer però no amb la temperatura que esperava. Vaig passar molta calor però no em puc queixar, va estar molt bé, sobretot el balneari final, jeje. També he pogut fer més excursions i caminades i he pogut portar a terme els meus hobbys, sempre que el temps m'ho ha permès.

Ara que la feina trontolla, pendent d'una reestructuració que es creia al gener i serà molt abans, em pregunto què em depara l'any que ve i què explicaré el dia que faci 28 anys.

L'aire de la discordia

No hi ha res com començar a treballar a les 7 de la matí i sentir deu minuts després una bronca perquè es posa l'aire condicionat... Que estem al novembre i no és normal, que no pot ser, i si fa calor ens hem d'aguantar perquè estem en un mes que hauria de ser més fred?? I el que fa més gràcia és quan diuen que preguntaven quan l'apagaven a l'estiu, quan és mentida, qui m'ha preguntat a mi i a tots els companys que seuen al meu voltant?? No anem de llestos per la vida ni de prepotents, intentant tenir la raó quan no es té. En aquesta empresa es confirma el que es diu, l'aire condionat és generador de conflictes...

Mirant a l'horitzó

La pluja que ofega els ànims, dispersarà el nostre ser a través del canals que crea l'aigua, i el distribuirà cap a camps fèrtils que floriran en noves emocions i emocionants desitjos

Tardor

Ja està aquí, avui passades les 23:00 hores comença la tardor. Si penso en les quatre estacions de l'any, tinc clar que la que més m'agrada és aquesta. No sé les raons però és així. Suposo que és el fet de fer menys calor i de què se suposa que el temps és més dinàmic... és a dir, que plou, jeje.

Vaig nèixer en plena tardor i en uns dies de fortes pluges de 1982, hi haurà gent que se'n recordi, jo lògicament no. Suposo que aquell temps que em va acompanyar aquell dia em va fer que ara quan veig ploure el que sento moltes vegades és tranquil.litat.

No puc negar que el paisatge que ens regala la tardor no m'agradi, aquells colors groguencs i marrons que ens envolten i que informen del pas de l'època càlida a freda... Cada estació ens regala alguna cosa maca, però jo em quedo amb aquesta.