Diners

Per fi tenim finançament. Sí, són aquells diners que dona l'estat a cada autonomia sortits a través dels impostos. Hem estat dos anys amb aquest tema i per fi "s'ha acabat". Ho poso entre cometes perquè crec que encara queda molt per sentir, ara toca la part dolenta, aquella que diu... estos catalanes no son nada solidarios y quieren todo el dinero para ellos!! Perquè això ho sentirem, de ben segur.

El que em fa més ràbia és el fet de què el que impera per sobre de tot són els interessos dels partits polítics per sobre dels interessos de la població, encara que ells diguin el contrari i ens posin com a preocupació número 1... fent el ridícul posant-se medalles dient que gràcies a ells s'ha arribat a l'acord, o els altres dient que jo voto que no quan fa un mes el riure li anava d'orella a orella perquè el que li oferien era molt més del que tenien...

Coses així són les que generen desafecció i cansament, i després se sorprenen perquè la gent no vota...

Un nou dia

Oh gavina voladora...!

Avui és un d'aquells dies en què no se'm passa res pel cap, miro per la finestra amb la mirada perduda i veig les gavines que volen per sobre del terrat de l'edifici de davant. Comença un nou dia, què ens depararà? La pregunta és si volem anticipar-nos o preferim esperar a veure què és el que pot passar, perquè sempre hi ha coses imprevisibles que ens marquen la jornada, coses bones o dolentes que ens van confeccionant aquest dia a dia que engloba la nostra vida.

Miro per la finestra i no hi ha gavines, i la calitja marca l'horitzó d'aquest caluròs dia d'estiu que comença per a molts ara, i que per a molts ja fa estona que ha començat... Això ens pot demostrar que el dia es pot definir com un ésser canviant, abans hi havia ocells i ara no, un ésser amb milions de braços on cada braç és un de nosaltres. Sempre he pensat que és bo ser previsor, però he arribat a la conclusió que el dia a dia és impossible de preveure, així que deixem que vagi passant i ja veurem el què.

Coses que pasen sovint

L'altre dia vaig anar a la platja. Estava a la tovallola quan de sobte veig a una noia xinesa oferint massatges, s'acosta a un home, del qual tots ens havíem fixat pel seu to de veu i el seu aspecte retrògrad, i crida, "masages"!! L'home se la va quedar mirant i li va dir de tot. La pobre noia el més segur, i per sort, no el va entendre, però la resta sí, i el més macu, per dir-ho clar, que ens va sortir va ser "racista de merda". Però a quin món vivim que hem d'aguantar aquestes coses? Al marge de si ens sembla bé o malament que t'ofereixin massatges o el que sigui, ningú es mereix que el tractin d'una forma tan denigrant. Afortunadament la gran majoria de la gent no és així, però lamentablement no passa un dia en què veiem individus d'aquesta mena que se senten superiors, quan el que fan és pena directament.

Pensaments

Què pensa la gent que no pensa res? És una pregunta que se'm passa pel cap quan em pregunten què penso i no estic pensant res, em quedo mirant fixament un punt concret, un punt qualsevol i no penso.

Sempre m'he definit com una persona que pensa molt, fins al punt de dir-me a mi mateix, moltes nits, deixa de pensar o no dormiràs!! No creieu que sóc un filòsof, no li dono voltes als profunds temes que girem en torn al món, però m'agrada repassar tot allò que per a mi pot ser important en aquell moment, encara que siguin temes totalment absurds i que no porten a cap mena de conclusió. Em defineixo com un lliure pensador, com pot ser qualsevol altre persona, doncs allò que ens diferencia dels animals és la nostra capacitat de pensar, encara que en molts casos aquests pensaments ens facin fer coses que ens apropen més a la irracionalitat animal que a la racionalitat humana.

Estiu

Amb altes o molt altes temperatures, l'estiu ja està aquí. Bé, per a mi, que no m'agrada gens la calor ja fa temps que va començar, quin horror!!! A les 7 del matí ja no es pot aguantar...

Però bé, a part d'això, l'estiu porta moltes coses bones: sol fins tard, terrasses per a prendre alguna cosa, vacances, rebaixes... jaja. Tot un parc temàtic de possibilitats. No us avorriu i gaudiu aquest temps