Oh gavina voladora...!
Avui és un d'aquells dies en què no se'm passa res pel cap, miro per la finestra amb la mirada perduda i veig les gavines que volen per sobre del terrat de l'edifici de davant. Comença un nou dia, què ens depararà? La pregunta és si volem anticipar-nos o preferim esperar a veure què és el que pot passar, perquè sempre hi ha coses imprevisibles que ens marquen la jornada, coses bones o dolentes que ens van confeccionant aquest dia a dia que engloba la nostra vida.
Miro per la finestra i no hi ha gavines, i la calitja marca l'horitzó d'aquest caluròs dia d'estiu que comença per a molts ara, i que per a molts ja fa estona que ha començat... Això ens pot demostrar que el dia es pot definir com un ésser canviant, abans hi havia ocells i ara no, un ésser amb milions de braços on cada braç és un de nosaltres. Sempre he pensat que és bo ser previsor, però he arribat a la conclusió que el dia a dia és impossible de preveure, així que deixem que vagi passant i ja veurem el què.
